Soñando entredormido, agitado,
sudando mediodespierto, congelado,
gélido contraste entre el herbor de mi cabeza y el hielo de mi ser
temblores esperando el amanecer,
pánico, temiendo el anochecer.

no sé si serà capaç de sortir,
no se què fa més por, si serà capaç de sortir
o de si surt, cap a on volarà si és capaç de fer-ho...
necessito que surti però no sento que cremi...
sé que és d'una obvietat infantil i estúpida
però no totes les sensacions tenen que ser "adultes"
ni profundes, possiblement molt del que passa comença per aqui,
i tot i que no tingui res a veure, possiblement la càrrega de profunditat
a causat la pèrdua de simplicitat que implica la sinceritat en les nostres pròpies sensacions,
o no, i simplement és una estupidesa més.


La angustia es la disposicion fundamental que nos coloca ante la nada

Martin Heidegger

aire...

...pues eso, aire, sin más,

respirarlo, inspirar a placer-de placer,

inspirar cuando te ahogas aún hace que te ahogues más,

odio la angustia de inspirar por fuerza,

odio la angustia de no poder respirar,

aire, aire para respirar

aire para vivir.

sense res

no hi ha res

ni paraules

ni imatges

només por

i aquesta només té sentit en un estadi de la vida

quan pot deixar d'haver-hi vida

o no se sap si es serà capaç de reinventar-se o adaptar-se,

ara només hi ha por,

molta por

amb obligada espera,

amb obligada angoixa.