escorpí

normalment silenciós, discret sempre que les formes no delaten, obscur habitant de les tenebres però capaç de brillar en la més absoluta foscor sota la llum de les estrelles, tinc la profunditat i la riquesa que venen d'on he estat, sóc el que el dolor, l'angoixa, la por, la cruesa de la mort quan no toca i alguna alegria han esculpit en mi al llarg dels anys. Tot gira, tot va i vé, les ones van i vénen, el mar no pararà per ser contemplat, la seva bellesa rau en el moviment que l'hi és implícit, però els cercles no són cercles si no són complerts per moltes voltes que dónin i quan els cercles és complerten, el que hi ha en el seu interior brilla encara que sigui un escorpí enmig d'un cercle de la foscor més absoluta, veig el principi i sé on és el final, encara no brillo però em sento lluïr.