Mai ha estat fàcil girar una truita, hi ha gent que hi té certa facilitat, que es poden veure les coses de moltes maneres, que hi ha infinitat de punts de vista, bla, bla, bla ho sabem tots, resulta fàcil prendre distància de les coses dels altres, però prendre distància del que ens afecta directament quan no trobem en nosaltres cap punt d'on començar a agafar prespectiva, quan no sóm res prou sòlid com per agafar-ho com a punt de partida, això ja costa més, però potser tot és començar per aqui, per veure que no tenim que ser res sòlid, perquè? què ens aporta solidesa com a persones, el que sóm, el que voldriem ser, el que es pretén o se suposa que hauriem de ser, i el més important, totes aquestes preguntes tenen la mateixa resposta? segurament no, almenys en el meu cas, de vegades l'exés d'autoexigència pot destrossar-nos la vida, la presa de consciència de la nostra pròpia realitat hauria d'alliberar-nos de l'autoexigència, o com a mínim limitar-la, però en molt casos no és així i enlloc de limitar-la acaba condicionant-nos de tal manera acaba implicant una decepció rera una altra.