lunes, 8 de febrero de 2010

temps...



Recordeu la peli de Peter Pan, on la Julia Roberts fa de Campanilla?, recordeu una escena on el Peter Pan ha de recordar com ho feia per volar? que li diuen que crei, que tingui un pensament feliç, una idea que l'ompli de felicitat i l'hi permeti alliberar la ment?, us heu parat a pensar quin seria el vostre pensament feliç, però un pensament referent únicament a vosaltres, on no hi hagi ningu més ni res més que vosaltres, desgraciadament m'ha costat trobar aquesta imatge, he hagut de recular molt, i un cop vist tot el que hi ha entre aquesta imatge i ara, només queda demanar-se que he estat fent, perque m'ha servit, i només em queda consolar-me en que potser adonant-me'n aprenc el que no vull fer i deixo de "perdre" el temps, tot i que "nunca el tiempo es perdido" ni tot és tant dolent, però si el temps no s'ha perdut, jo si m'havia perdut en el temps.

No hay comentarios:

Publicar un comentario